Actualització 17/05/08 (missatge de l'organització):

Hola a tothom!!!

 

Que la pluja no us espanti.

 

Aqui dalt ja no plou, el sol ja fa ullades i ens hem informat bé i ens han dit del servei meteorològic que a partir d'aquesta tarda les pluges desapareixerien a la nostra zona.

 

Així que no se suspèn res i continuem endavant tant amb els correfocs com amb el concert.

 

Feu-ne tota la difusió que pogeu!!

 

Gràcies!!!!
 

Salut!!!!

Jordi Borràs

Aquest dissabte (17 de maig) vine a la Primera Nit del Foc Jove de Les Borges! Alternativament també te'n pots penedir tota la vida.

6 de la tarda: Presentació de la Colla Petita de Diables i la Colla de Timbalers de les Borges del Camp. S'iniciarà un correfoc infantil a la Plaça de la Font que finalitzarà al passeig de l'Hort del Dasca. Allí s'oficiarà el bateig de les dues colles amb els gegants locals Serè i Marinada com a padrins.

9 del vespre: Correfoc amb 14 colles de diables vingudes de les comarques del Camp i de les Terres de l'Ebre:

• Ball de Diables Bruixots d'Alcover (Alt Camp)
• Diables de Riudoms (Baix Camp)
• Ball de Diables d'Alforja (Baix Camp)
• Colla de Diables de Maspujols (Baix Camp)
• Ball de Diables de les Borges del Camp (Baix Camp)
• Colla de Diables i Tambors Lo Golafre de Remolins (Baix Ebre)
• Ball de Diables de l'Arboç (Baix Penedès)
• Dimonis de Montblanc (Conca de Barberà)
• Colla de Diables i Dimonis Diabmonis, de Sant Carles de la Ràpita (Montsià)
• Colla d'En Pere Botero de Falset (Priorat)
• Ball de Diables de Duesaigües (Baix Camp)
• Colla de Diables de Garcia (Ribera d'Ebre)
• Colla de Diables Voramar del Serrallo de Tarragona (Tarragonès)
• Dimonis de la Fatarella (Terra Alta)

Constarà de dos recorreguts conjunts: un amb inici a l'Hort del Dasca i l'altre a la Plaça de Sant Antoni. Ambdós finalitzaran a la Plaça de l’església, on es farà l'encesa final.

12 de la nit: Concert a l'Hort del Dasca amb el grup valencià La Gossa Sorda i l'Orquestra Mitjanit.

Durant tota la tarda hi haurà barra i terrassa a la pista de l'Hort del Dasca amb begudes, entrepans, música i merxandatge de La Colla de Diables i del Grup de Joves Els Havanus. Allí hi podràs aconseguir el teu mocador de la festa!!!

També en parlen:
- C.D. Les Borges del Camp
- Diables.cat
- El Pis dels Vividors
- MaRiRRi (/riemar23)
- Lo Carranquer
- Ajuntament de Les Borges
- Botarell.com

23 d'abril de 2008. Sant Jordi. Metàfores a banda, dia de marxar volant de Catalunya. Vaig de viatge a Bratislava (4 dies) i Viena (1 dia). Dilluns, quan les parades estiguin desmuntades i els carrers buits, les roses pansides i els llibres a l'estanteria ja amb una mica de pols acumulada, ja seré de nou aquí.

Per als mascles us deixo el llibre que volgueu escullir d'aquí (és una pàgina on la gent que escriu penja llibres gratuïtament, i la gent que els vol llegir se'ls descarrega). Per a les femelles us deixo una rosa —sobretot per a les homo sapiens sapiens que no em deixen indiferent i que ja sabran qui són— i per a tota l'espècie al complet, un seguit de paraules clau per entendre la festa:

Sant Jordi: com Sant Joan però sense fill bastard. El coneixereu perquè lliga exterminant exemplars únics d'espècies encara desconegudes.

Escriptor: persona que escriu textos que algú creu que la gent vol comprar.

Escriptor mediàtic: escriptor que teòricament escriu textos que després la gent compra sense voler.

Drac: ésser viu que quan s'enfada treu foc pels queixals.

Princesa: ésser viu que quan maten dracs treu foc pel...

Buscant siknus al Google ja tornen a aparèixer els linquets de sota, que estaven en parador desconegut des de feia uns mesos. L'última vegada que se'ls va veure va ser juntament amb el PageRank (rànquing de la pàgina) i el domini siknus.com (ara és siknus.cat).  L'operació segueix oberta i s'espera que en els propers dies també es recuperi el PageRank 4.

Precaució: aquest text és una relliscada i conté un final pastelós. Absteniu-vos de llegir-lo si teniu un Golf.

Si has de tenir por d'alguna cosa és de patinar. No ho dic en sentit figurat: em refereixo literalment a girar o accelerar massa, passar-te de frenada, perdre el control del vehicle i embrutar l'asfalt de trossets de cervell.

Com que els que netegen les carreteres els paguem entre tots i això m'inclou, cal que coneguis bé quin és l'estat de l'asfalt, amb quins entrebancs et pots trobar, com et responen els frens, l'accelerador i els pneumàtics que portes. Però sobretot el que cal que dominis és el punt òptim que et permeti maniobrar sense perdre el control i així fer una traçada segura. Si no t'interessa l'automobilisme, continua llegint.

Si el que pretens és analitzar teòricament —i en temps real— tots aquests valors, deduint aquest punt òptim i conduir de manera ideal, segurament el que passa és que ets imbècil, científic o pedant de collons. És més: malfia't dels teòrics. La teoria sense la pràctica no existiria. És més: la teoria sense la pràctica no existiria. Has de saber que pretendre comprendre la pràctica a base d'estudiar la teoria és com dedicar-te a menjar a través de l'anus: estúpid. I és que per molt que alguns treguin merda per la boca, ningú té dents al cul.

Si tinguéssis presents —de forma conscient— totes les variables que intervenen en la conducció, no et donarien el carnet. És més: estaries tancat per autisme. Si ets un humà regular, és impossible que pensis en tot durant tota l'estona. Malfia't també dels (fantasmes) que et diguin el contrari. Els podràs identificar pel Golf que duen enganxat al cul. La teoria sempre queda massa lluny de la pràctica. Els marges i els límits de frenada només s'aprenen d'una manera: practicant. Els llibres i els consells hi ajuden, però només hi ha una manera d'aprendre a moure's: movent-se.


Font: lallavedecristal

No sé si coneixes el món del motor i tampoc si mires la Fórmula 1, jo poc, però m'he fixat que els cotxes quan escalfen pneumàtics van de banda a banda i no patinen, quan surten de boxes les rodes no els rellisquen, tampoc quan frenen i tampoc quan giren. Tot i això, els fills de puta van unes quantes vegades més ràpids i molt més segurs que la majoria de cotxes.

És durant la pràctica quan aprendràs a fer la traçada segura. També a poc a poc provaràs de fer-la cada vegada més ràpid fins a conèixer els límits als que pots arribar per seguir avançant cap on vols anar i sense perdre gaire el temps ni arriscar massa, que en definitiva és del que es tracta.

En contra del que pugui semblar, avui al diccionari he descobert que l'autoestima és saber-se autovalorar i no té res a veure amb estimar-se un mateix. Així una persona amb l'autoestima alta es pot odiar tranquil·lament, sempre i quan sigui conscient que és una filla de puta. I a la inversa: una persona amb l'autoestima baixa es pot creure la millor del món i ser la més gran de les filles de puta. Dit d'una altra manera:  una persona amb l'autoestima baixa no vol dir que s'infravalori, sinó que no en té ni idea de valorar-se. I una persona amb una autoestima alta no vol dir que es cregui molt bona, sinó que sap fins quan pot accelerar.

No et fiïs dels que et diuen que més val anar a poc a poc que arribar a l'hora: segurament encara han d'arribar.

No et fiïs dels que et diuen que la gràcia està en el trajecte, trobar la velocitat ideal, etc. (el que ara està de moda): segurament no van enlloc.

Fia't dels que et diuen que cal saber on anar i fer-ho de manera ràpida i segura: primer no, però cada dia ho faràs millor.

La por és bona per aprendre a no relliscar. Massa por et frena. Massa poca et mata.

Procura no patinar gaire. Pensa que ningú neix Fórmula 1.


Font: lightproofbox

Entre altres coses —com, per exemple, que no tenia res a dir— ara feia temps que no actualitzava perquè he estat ocupat fent un nou bloc per a Botarell, aquest: Coca i vi bloc.

Disculpin la intromissió. Amb aquesta actualització només els interrompré breument per fer un incís precís en un moment lúcid de revelació espiritual d'honesta humilitat: aquest bloc és una merda. Sincerament. Aquest bloc —com gairebé tot— és brossa.

És un bloc poc o massa seriós (sense terme mig), poc constant i poc rigorós. Gens contrastat, massa personal i d'una temàtica imprecisa. A vegades avorrit, difús i —fins i tot— amb punts de megalomania. També hi ha coses bones però a vostès no els afecten, o sigui que poden esborrar-lo de les subscripcions RSS sense remordiments i —si no els interesso personalment— també poden oblidar-se de mi.



Els prometo que ho he intentat. He provat de mantenir el llistó i anar-lo apujant post a post en repetides ocasions, però és inútil: si vull actualitzar he de rebaixar-lo —com estic fent ara—. De no fer-ho, rarament l'actualitzaria i el bloc acabaria morint. I no vull que passi, perquè em diverteixo mantenint-lo viu i —sobretot— fent-lo agonitzar (abans m'he oblidat de dir que no tinc cor: també sóc una persona cruel).

Una mica tot això ve arran del rànquing de blocs en català d'Alianzo, on avui surto en quart lloc —tranquils, té una explicació: fa poc vaig sortir en portada al menéame—. 

Els animo a obrir un bloc en català, apujant el llistó de la nostrada blocosfera; la qual aquest bloc ofèn.

I, si els plau, abstinguin-se d'aportar comentaris que corroborin l'efecte pèndol: no vull elogis (si en tenen, guardin-se'ls per a vostès. Gràcies. La seva mare també els ho agrairà).

1. Des de quan portes escrivint el blog? Des del desembre del 2000, però llavors es deien pàgines personals. Conegut com a bloc i en la forma actual, des del 2005: dos anys.
2. Cada quan l'actualitzes normalment? Una mitjana de dues a tres vegades per setmana però de forma bastant irregular. No em forço a escriure, mantinc el bloc per gust.
   
3. Sobre quins temes escrius? Qualsevol cosa pot convertir-se en un tema: la primera ratllada del cotxe nou, estirar la cadena del lavabo infructuosament, l'ex nou himne d'Espanya, sortir al diari... No em limito, parlo del que vull i quan vull, i de tant en tant ho classifico. Així és més divertit, m'ho passo millor. Ara fa temps que no ho faig i el caos s'acumula, hauria de reorganitzar una mica els temes. :)
   
4. Per què et vas decidir a engegar un blog? Amb quina finalitat l'escrius? Em vaig decidir perquè vaig veure que era fàcil i volia ensenyar en algun lloc dissenys, algun programet, textos i fotos que feia i me'n sentia orgullós. Ara ho segueixo fent perquè, a banda d'això, he descobert que tenir un bloc m'obliga a fixar-me més en els detalls, a intentar mirar les coses de maneres diferents, a reflexionar sobre el que m'envolta i fins i tot a millorar l'escriptura, l'ortografia i el lèxic. També arran del bloc he après llatinismes, però com que és una cosa bastant inútil prefereixo no destacar-la.
   
5. De què parlava el teu 'post' més popular o comentat? És un localitzador automàtic global de la parella ideal que vaig dissenyar i programar: el parellaperfectometre (http://siknus.com/parellaperfectometre).
   
6. Tens cap anècdota curiosa o divertida del teu blog? Sí però no recordo com acaben, que és just el que fa la gràcia: ha-ha-ha.
   
7. Nom i cognoms, edat, professió, ciutat de residència i direcció del blog. Isaac Roca Escoda (siknus). 25 anys. Programador. Botarell (Baix Camp). http://siknus.com.

El resultat ja el sabeu.