Si, com jo, no teniu temps, passeu directament al tercer paràgraf (el que comença amb "No tinc temps").
Fa molt de temps que no actualitzo el bloc: ja ho sé. Molt més del que m'agradaria, perquè m'agrada actualitzar. De fet m'encanta. Sobretot pel plaer de descobrir, a través dels comentaris, diferents punts de vista sobre el que em trenco el cap a cada moment (que varia bastant aleatòriament). I no ho faig perquè no tinc temps, ni de postejar ni d'anar-me'n per les rames com he fet fins al final d'aquest paràgraf.
No tinc temps. Vull fer mil coses (o més) i no trobo ni una estoneta. M'estic traslladant de casa a estones, i estic fent una pagineta de cara a la loteria de nadal amb uns bons companys de feina i també a estones. I tot és urgent. Escriure al bloc porta temps, sobretot temps d'avorriment i de mirar coses i destacar les que trobo millors, interessants o simplement les més curioses. Ara mateix no tinc temps ni de mirar coses ni d'explicar-les.
De totes maneres les subscripcions RSS estan per això: perquè no calgui entrar a mirar si he actualitzat o si no ho he fet. És útil, estalvia temps i evita frustracions innecessàries. Encara no sé com podeu viure (gens exagerat) sense tenir un compte al Google Reader.
Fins la pròxima que espero que sigui aviat. Segurament serà per parlar de la pagineta aquesta de la loteria de nadal i des de la nova residència (anava a dir nova casa però de nova no en té res).
De què serviria escriure, buscant les paraules precises que expliquéssin amb matitzos que per arribar a una conclusió exacta cal simplificar tant les coses i treure tants significats a les paraules perquè amb dificultat encaixéssin al que crec sincerament que desconeixo que vull expressar com si conegués i de manera lúcida sorprendre dient el que tothom sap i desconeix avorrint jugant amb jocs de lògica que amb absurda complexitat requeriria un esforç d'entendre que no valdria la pena?
Els reis d'avui no poden perdre els nervis. La seva feina és fàcil: callar. La dels presidents també és fàcil: parlar i defensar les seves idees fent-se respectar, sobretot no faltant al respecte. Que en aquest punt fallaven tant Aznar com Chávez ja ho sabíem. L'herència feixista d'Aznar també la coneixem, així com el camí dictatorial que porta Chávez. Del que no teníem tanta evidència és que el Rei també estava al club.
Mireu quina lectura més casposa en fan a libertad digital: ecs! I el massatge a Zapatero d'El País també és bastant considerable. Fixeu-se en com tallen el vídeo: deixant els aplaudiments. Joas! Que els petin!
Disseny i programació realitzats per icon.cat, 2006.
Optimitzat per a Mozilla Firefox a una resolució de pantalla de 800x600 o superior.
Alguns drets reservats, sota aquesta llicència Creative Commons.